Les cataratas en gatos son una condición oftalmológica que afecta a la transparencia del cristalino, la lente natural del ojo, lo que provoca la pérdida parcial o total de la visión. Aunque los gatos desarrollan cataratas con mucha menos frecuencia que los perros, son muchos los felinos que ven su vida alterada por esta patología.
L'ull d'un gat és anàleg a una càmera fotogràfica on hi ha diferents mitjans òptics com la còrnia i el cristal·lí que actuen com les lents de l'objectiu i un teixit que capta les imatges, conegut com a retina, que actua com el sensor fotogràfic.
El cristal·lí és la lent biconvexa ubicada darrere de la pupil·la i és essencial per enfocar de forma precisa la llum a la retina, permetent que el gat vegi clarament.
Les cataractes són un problema oftalmològic que afecta el cristal·lí dels ulls, provocant un efecte de boira. Aquest problema consisteix en la pèrdua de transparència del cristal·lí, que es troba darrere de l'iris i serveix per enfocar i veure correctament. El cristal·lí de l'ull s'ennuvola gradualment i adquireix un color blanquinós o blavós. En disminuir-ne la transparència, la llum que arriba a l'ull es va reduint i, quan es torna opac, el gat perd visió i és més sensible a la llum. Aquesta opacitat es produeix quan es desalineen les fibres d'aquest a causa d'un trencament al teixit.
Contrariamente a lo que sucede en perros, el origen más frecuente de cataratas en gatos no es la causa hereditaria. Pese a ello se han descrito este tipo de cataratas en gatos persas, en birmanos o en bengalíes. Algunas enfermedades como la diabetes pueden inducir la aparición de cataratas en nuestros gatos, pero es de nuevo mucho menos frecuente que en perros diabéticos.
Con diferencia, la causa principal de aparición de cataratas en felinos es la inflamación intraocular. Cuando el ojo presenta inflamación interna (uveítis) se liberan dentro de él sustancias que alteran la correcta nutrición del cristalino y éste puede volverse opaco. Desafortunadamente, las uveítis son frecuentes en gatos. En ocasiones, están relacionadas con enfermedades víricas (leucemia, inmunodeficiencia, peritonitis, herpes), pero pueden ser también secundarias a infecciones bacterianas o protozoarias (leishmaniosi).
Normalment, són més freqüents en gats d'edat avançada, però també poden patir-les animals joves.
Les cataractes es poden formar de manera inesperada o mitjançant un procés llarg i lent. Moltes vegades podem observar un canvi de color o d'aspecte als ulls del nostre animal on la pupil·la es torna blanquinosa o blanca. Aquest canvi de color és més evident quan hi ha poca llum i la pupil·la es dilata permetent-nos veure una major part del cristal·lí.
De vegades, abans d'observar aquest canvi de color a l'ull, podem adonar-nos que el nostre gat té dificultat per calcular distàncies quan salta, ja no s'enfila per llocs on abans sí que ho feia o està més maldestre i llença objectes en llocs on abans passava i els sortejava amb facilitat.
Quan la cataracta s'origina en una inflamació ocular severa podem veure que els ulls del nostre animal estan envermellits i que són molestos provocant el seu rascat o fent que els mantingui freqüentment tancats.
Per poder detectar-les a temps, convé conèixer-ne els principals símptomes:
Quan sospitem que el nostre animal pot tenir cataractes, és important buscar atenció veterinària per establir el diagnòstic precís. Per fer-ho, el veterinari realitzarà una exploració oftalmològica completa amb làmpada d'esquerda que us permetrà establir el nivell d'afecció del cristal·lí així com establir l'estat inflamatori ocular. El mesurament de la pressió intraocular és fonamental per establir el tipus d'inflamació que afecta el nostre animal (hipertensiu o no) i per poder instaurar un tractament mèdic adequat. El veterinari recomanarà proves generals per intentar establir lorigen de la uveïtis.
Igual que en gossos, les cataractes no tenen tractament mèdic eficaç. Un cop formades només es poden retirar de forma quirúrgica. La intervenció és similar a la que es fa en gossos i implica l'eliminació del cristal·lí mitjançant facoemulsificació i la substitució per una lent intraocular.
Si la catarata es madura y no permite la observación directa de la retina se debe realizar una ecografía y una electrorretinografía ocular para saber si la retina funciona correctamente y si no presenta desprendimientos.
Després de la cirurgia, és important mantenir un tractament mèdic antiinflamatori i durant les primeres setmanes són importants els controls veterinaris. El percentatge d'èxit postquirúrgic en gats és més gran del 90% quan s'han controlat les causes que van originar la cataracta.
Hay que ser conscientes de que las cataratas en gatos son una condición oftalmológica que puede afectar a la calidad de vida de la mascota si no se diagnostica y trata adecuadamente. Desde IVeM recomendamos la observación cuidadosa de los síntomas, la atención veterinaria oportuna y la cirugía, son necesarios para un correcto manejo de la misma y para asegurar el mantenimiento de la visión de nuestro animal.
