La leishmaniosi és una malaltia parasitària causada per un paràsit protozou del gènere leishmania, transmesa per la picada d'un flebòtom infectat. Aquest mosquit pot resultar perjudicial tant per a persones com per a animals.
Els flebotoms femella actuen de manera similar als mosquits comuns: en piquen diverses vegades, absorbeixen la sang d'animals infectats i transmeten el paràsit a gossos i gats domèstics. Aquests insectes solen estar actius des del maig fins a finals de setembre, però a causa de l'augment generalitzat de les temperatures i la prolongació de la calor com conseqüència del canvi climàtic, el cicle de vida s'està estenent a altres estacions.
La leishmaniosi canina és una malaltia complexa i potencialment greu, però amb un diagnòstic d'hora i un maneig adequat, els gossos afectats poden tenir una bonaalitat de vida.
Els símptomes poden variar àmpliament i poden trigar mesos o fins i tot anys a manifestar-se després de la infecció inicial. Hi ha dos tipus de leishmaniosi en gossos, la visceral i la cutània, la qual cosa significa que la malaltia pot afectar diferents parts del cos. A la cutània, els símptomes més típics són presència de crostes, descamació i alopècia (pèrdua de pèl). En general, aquests símptomes apareixen al voltant del musell, les orelles i els ulls del gos, encara que també són freqüents en colzes i genolls. Pel contrari, la visceral afecta els òrgans interns, inclosos el fetge, els ronyons i la medul·la òssia. La pèrdua de pes, la inapetència i la diarrea crònica són símptomes indicatius que hi ha una lesió orgànica.
Així mateix, els gossos amb leishmaniosi també solen tenir manifestacions clíniques oculares como blefaritis (exfoliativa, ulcerativa o nodular), conjuntivitis nodular, queratoconjuntivitis seca, uveítis anterior y endoftalmitis. Respecto a las manifestaciones clínicas en cavidad oral, podemos observar nódulos o lesiones ulcerativas en la superficie de la lengua y en la mucosa oral.
La leishmaniosi felina és una malaltia crònica amb signes clínics i alteracions similars a les observades als gossos. Les lesions cutànies més comunes són la dermatitis ulcerativa i nodular, la uveïtis és la lesió ocular més freqüent i, pel que fa a les lesions orals, es manifesten com a nòduls en la llengua i/o mucosa gingival o com estomatitis crònica.
La mejor protección frente a la leishmaniosis es la prevención. Es recomendable que tu animal porti un tractament de collaret o de pipeta davant de la leishmaniosi. Una altra opció és la vacuna contra aquest insecte, encara que no actua de forma preventiva, ja que el flebotom hauria de picar el teu gos per fer efecte.
La leishmaniosi no té una cura definitiva, però sí que té tractament i si l'animal ho segueix adequadament es pot controlar la malaltia i mantenir una bona qualitat de vida. El diagnóstico puede ser difícil, pero desde IVeM te recomendamos que si crees que el teu gos pot tenir aquesta malaltia o presenta algun dels símptomes comentats, visítanos lo antes posible para poder realizar todas las pruebas pertinentes.
