Les cataractes en gats són una condició oftalmològica que afecta la transparència del cristal·lí, la lent natural de l'ull, cosa que provoca la pèrdua parcial o total de la visió. Tot i que els gats desenvolupen cataractes amb molta menys freqüència que els gossos, són molts els felins que veuen la seva vida alterada per aquesta patologia.
Què és el cristal·lí i què són les cataractes?
L'ull d'un gat és anàleg a una càmera fotogràfica on hi ha diferents mitjans òptics com la còrnia i el cristal·lí que actuen com les lents de l'objectiu i un teixit que capta les imatges, conegut com a retina, que actua com el sensor fotogràfic.
El cristal·lí és la lent biconvexa ubicada darrere de la pupil·la i és essencial per enfocar de forma precisa la llum a la retina, permetent que el gat vegi clarament.
Les cataractes són un problema oftalmològic que afecta el cristal·lí dels ulls, provocant un efecte de boira. Aquest problema consisteix en la pèrdua de transparència del cristal·lí, que es troba darrere de l'iris i serveix per enfocar i veure correctament. El cristal·lí de l'ull s'ennuvola gradualment i adquireix un color blanquinós o blavós. En disminuir-ne la transparència, la llum que arriba a l'ull es va reduint i, quan es torna opac, el gat perd visió i és més sensible a la llum. Aquesta opacitat es produeix quan es desalineen les fibres d'aquest a causa d'un trencament al teixit.
Què pot provocar les cataractes?
Contràriament al que passa en gossos, l'origen més freqüent de cataractes en gats no és la causa hereditària. Tot i això s'han descrit aquest tipus de cataractes en gats perses, en birmans o en bengalins. Algunes malalties com la diabetis poden induir l'aparició de cataractes als nostres gats, però és de nou molt menys freqüent que en gossos diabètics.
Amb diferència, la principal causa d'aparició de cataractes en felins és la inflamació intraocular. Quan l'ull presenta inflamació interna (uveïtis) s'alliberen dins seu substàncies que alteren la nutrició correcta del cristal·lí i aquest es pot tornar opac. Desafortunadament, les uveïtis són freqüents en gats. De vegades, estan relacionades amb malalties víriques (leucèmia, immunodeficiència, peritonitis, herpes), però poden ser també secundàries a infeccions bacterianes o protozoàries (leishmaniosi).
Normalment, són més freqüents en gats d'edat avançada, però també poden patir-les animals joves.
Com les podem identificar?
Les cataractes es poden formar de manera inesperada o mitjançant un procés llarg i lent. Moltes vegades podem observar un canvi de color o d'aspecte als ulls del nostre animal on la pupil·la es torna blanquinosa o blanca. Aquest canvi de color és més evident quan hi ha poca llum i la pupil·la es dilata permetent-nos veure una major part del cristal·lí.
De vegades, abans d'observar aquest canvi de color a l'ull, podem adonar-nos que el nostre gat té dificultat per calcular distàncies quan salta, ja no s'enfila per llocs on abans sí que ho feia o està més maldestre i llença objectes en llocs on abans passava i els sortejava amb facilitat.
Quan la cataracta s'origina en una inflamació ocular severa podem veure que els ulls del nostre animal estan envermellits i que són molestos provocant el seu rascat o fent que els mantingui freqüentment tancats.
Per poder detectar-les a temps, convé conèixer-ne els principals símptomes:
Com es diagnostiquen?
Quan sospitem que el nostre animal pot tenir cataractes, és important buscar atenció veterinària per establir el diagnòstic precís. Per fer-ho, el veterinari realitzarà una exploració oftalmològica completa amb làmpada d'esquerda que us permetrà establir el nivell d'afecció del cristal·lí així com establir l'estat inflamatori ocular. El mesurament de la pressió intraocular és fonamental per establir el tipus d'inflamació que afecta el nostre animal (hipertensiu o no) i per poder instaurar un tractament mèdic adequat. El veterinari recomanarà proves generals per intentar establir lorigen de la uveïtis.
Té tractament?
Igual que en gossos, les cataractes no tenen tractament mèdic eficaç. Un cop formades només es poden retirar de forma quirúrgica. La intervenció és similar a la que es fa en gossos i implica l'eliminació del cristal·lí mitjançant facoemulsificació i la substitució per una lent intraocular.
Si la cataracta és madura i no permet l'observació directa de la retina cal fer una ecografia i una electroretinografia ocular per saber si la retina funciona correctament i si no presenta despreniments.
Després de la cirurgia, és important mantenir un tractament mèdic antiinflamatori i durant les primeres setmanes són importants els controls veterinaris. El percentatge d'èxit postquirúrgic en gats és més gran del 90% quan s'han controlat les causes que van originar la cataracta.
Cal ser conscients que les cataractes en gats són una condició oftalmològica que pot afectar la qualitat de vida de la mascota si no es diagnostica i es tracta adequadament. Des de IVeM recomanem l'observació acurada dels símptomes, l'atenció veterinària oportuna i la cirurgia, són necessaris per a un maneig correcte i per assegurar el manteniment de la visió del nostre animal.
