La hiperplàsia gingival, tant en gossos com en gats, apareix com un engrossiment o creixement excessiu de la geniva. L'augment anormal del nombre de cèl·lules es produeix com a conseqüència d'una inflamació crònica.
El seu diagnòstic es confirma fent una biòpsia i comprovant histològicament el teixit hiperplàsic. Tot i la proliferació, el teixit presenta la seva disposició habitual, és a dir, són cèl·lules morfològica i estructuralment normals.
El sobrecrecimiento de la encía condiciona la formación de pseudobolsas gingivales. Estas provocan una mayor retención de restos de alimentos, pelos o bacterias, lo cual contribuye a empeorar la respuesta inflamatoria. Así, el proceso patológico se retroalimenta y, si no recibe tratamiento, la hiperplasia puede progresar y acabar afectando a las estructuras de soporte derivando en la aparición de enfermedad periodontal.
«Un cop a la clínica, la realització d'una correcta exploració mitjançant sonda periodontal i un estudi radiològic intraoral és fonamental per poder mesurar correctament la longitud de les pseudobosses i valorar si hi ha malaltia periodontal»
Pilar Castelló, responsable del servei d'Odontologia de IVeM
Aunque la enfermedad puede darse en cualquier raza canina, algunas parecen tener una mayor predisposición como las braquiocefálicas que incluye a los Bóxer. También afecta con frecuencia a gran danés, collie, mastín y retriever, por lo que se sospecha que existe un componente genético asociado.
Quan l'engruiximent de la geniva es dóna en gats d'entre 5 i 8 mesos, es coneix com a gingivitis hiperplàsia juvenil. S'aprecia clínicament una inflamació i hiperplàsia de la geniva que pot arribar a cobrir les corones de les dents felines. Està descrita la possibilitat que la gingivitis hiperplàsia juvenil evolucioni a una inflamació oral més greu, és a dir, progressar fins a cursar com a estomatitis al gat adult.
L'etiologia de la malaltia pot ser, doncs, genètica o causada per factors hormonals, l'administració de medicaments (ciclosporina, fàrmacs anticonvulsius o bloquejadors dels canals de calci) o altres factors que generen irritació contínua de la geniva.
En caso de que se detecte que el origen de la patología es debido a la inducción por un fármaco, se aconseja consultar con el veterinario para que el medicamento sea retirado o sustituido por otro fármaco homólogo, es decir, con un mecanismo de acción similar pero que no conlleve la aparición de estos efectos secundarios.
La gingivectomia juntament amb la gingivoplàstia és el tractament d'elecció per a la hiperplàsia gingival. L'objectiu d'aquest tractament és retirar l'excés de geniva sobrecrescuda i recuperar el contorn fisiològic de la geniva, tot restaurant la profunditat adequada del solc gingival.
«És molt important conèixer la fisiologia dels teixits periodontals i emprar la tècnica quirúrgica adequada, ja que altrament podem alterar irreversiblement la seva estructura anatòmica, condemnant la dent a presentar malaltia periodontal», afirma Castelló.
Un cop tractat, una de les mesures profilàctiques indispensables per evitar que reaparegui la inflamació és el manteniment d'una higiene dental estricta. Así en pacientes caninos y felinos el cepillado diario con la pasta dental apropiada va a prevenir la irritación continua de la encía y evitar la manifestación clínica de nuevo de la enfermedad.
Pilar Castelló y el resto de nuestro equipo humano del IVeM tienen una dilatada experiencia en el área de odontología veterinaria. Si tu animal presenta un proceso inflamatorio o es diagnosticado con hiperplasia gingival, son unas excelentes manos expertas en las que confiar.
