S'anomena així l'encaix incorrecte del maxil·lar amb la mandíbula que pot ser de tipus esquelètic o dental.
El nostre fidel amic pot tenir dificultats per menjar quan la mossegada no és adequada. Les maloclusions també comporten un desgast irregular de les dents, que, en estar mal disposades, entren en contacte entre si (atricció dental) o amb la mucosa. Un fregament i contacte continuat pot acabar produint lesions (autotraumatismes).
A més, la mala posició de les dents també pot ocasionar problemes d'higiene per acumulació de restes de brutícia o aliments als espais interdentals, afavorint la malaltia periodontal.
Les maloclusions esquelètiques que ocorren per una diferència en la longitud entre la mandíbula i el maxil·lar normalment són de causa genètica i poden tenir un tractament preventiu. Les races braquicèfales són més propenses a patir aquest tipus de problemes.
D'altra banda, les maloclusions dentals (o classe I) es refereixen a una mala posició d'una dent i no es considera que tinguin un component hereditari, la mal posició dental pot ser, per exemple, traumatismes, alteracions en l'erupció dental, persistència de dents decidues...
Una de les principals causes de maloclusió classe I que s'observa en gossos és la lingualització dels canins mandibulars. Els canins inferiors es desvien i erupcionen cap a la llengua i les dents poden arribar a impactar sobre geniva i paladar, generant úlceres i augmentant el risc d'infeccions, fins i tot ocasionant comunicacions oronasals. En aquests casos, l'ortodòncia pot ser el tractament més adequat.
En gossos i gats, l'estructura òssia de la boca es compon de dos ossos, el superior o 'maxil·lar' i l'inferior o 'mandíbula'. Alhora, es requereix una gran força perquè amb un traumatisme es produeixi una fractura de l'os mandibular o maxil·lar. Però, què són i com es produeixen aquestes […]
