La hiperplàsia gingival, tant en gossos com en gats, apareix com un engrossiment o creixement excessiu de la geniva. L'augment anormal del nombre de cèl·lules es produeix com a conseqüència d'una inflamació crònica.
El seu diagnòstic es confirma fent una biòpsia i comprovant histològicament el teixit hiperplàsic. Tot i la proliferació, el teixit presenta la seva disposició habitual, és a dir, són cèl·lules morfològica i estructuralment normals.
El sobrecreixement de la geniva condiciona la formació de pseudobosses gingivals. Aquestes provoquen una retenció més gran de restes d'aliments, pèls o bacteris, la qual cosa contribueix a empitjorar la resposta inflamatòria. Així, el procés patològic es retroalimenta i, si no rep tractament, la hiperplàsia pot progressar i acabar afectant les estructures de suport derivant en laparició de malaltia periodontal.
«Un cop a la clínica, la realització d'una correcta exploració mitjançant sonda periodontal i un estudi radiològic intraoral és fonamental per poder mesurar correctament la longitud de les pseudobosses i valorar si hi ha malaltia periodontal»
Pilar Castelló, responsable del servei d'Odontologia de IVeM
Encara que la malaltia pot donar-se en qualsevol raça canina, algunes semblen tenir més predisposició com les braquiocefàliques que inclou els Bòxer. També afecta amb freqüència gran danès, collie, mastí i retriever, per la qual cosa se sospita que hi ha un component genètic associat.
Quan l'engruiximent de la geniva es dóna en gats d'entre 5 i 8 mesos, es coneix com a gingivitis hiperplàsia juvenil. S'aprecia clínicament una inflamació i hiperplàsia de la geniva que pot arribar a cobrir les corones de les dents felines. Està descrita la possibilitat que la gingivitis hiperplàsia juvenil evolucioni a una inflamació oral més greu, és a dir, progressar fins a cursar com a estomatitis al gat adult.
L'etiologia de la malaltia pot ser, doncs, genètica o causada per factors hormonals, l'administració de medicaments (ciclosporina, fàrmacs anticonvulsius o bloquejadors dels canals de calci) o altres factors que generen irritació contínua de la geniva.
En cas que es detecti que l'origen de la patologia és degut a la inducció per un fàrmac, cal consultar amb el veterinari perquè el medicament sigui retirat o substituït per un altre fàrmac homòleg, és a dir, amb un mecanisme d'acció similar però que no comporti l'aparició d'aquests efectes secundaris.
La gingivectomia juntament amb la gingivoplàstia és el tractament d'elecció per a la hiperplàsia gingival. L'objectiu d'aquest tractament és retirar l'excés de geniva sobrecrescuda i recuperar el contorn fisiològic de la geniva, tot restaurant la profunditat adequada del solc gingival.
«És molt important conèixer la fisiologia dels teixits periodontals i emprar la tècnica quirúrgica adequada, ja que altrament podem alterar irreversiblement la seva estructura anatòmica, condemnant la dent a presentar malaltia periodontal», afirma Castelló.
Un cop tractat, una de les mesures profilàctiques indispensables per evitar que reaparegui la inflamació és el manteniment d'una higiene dental estricta. Així en pacients canins i felins el raspallat diari amb la pasta dental apropiada previndrà la irritació contínua de la geniva i evitar la manifestació clínica de nou de la malaltia.
Pilar Castelló i la resta del nostre equip humà del IVeM tenen una dilatada experiència a l'àrea d'odontologia veterinària. Si el teu animal presenta un procés inflamatori o és diagnosticat amb hiperplàsia gingival, són unes excel·lents mans expertes en què confiar.
