L'anestèsia és una eina essencial en la medicina veterinària, que permet realitzar procediments quirúrgics i diagnòstics de manera segura i sense dolor per als nostres pacients. No obstant això, com en qualsevol intervenció mèdica, hi ha riscos associats, sent les complicacions respiratòries una de les més comunes i potencialment greus.
Per què passen les complicacions respiratòries?
Alguns dels factors de risc inclouen: condicions preexistents, tècnica anestèsica y monitoratge adequat. Si el teu animal pateix malalties respiratòries com l'asma o bronquitis crònica poden augmentar el risc de complicacions. A més, la elecció dels medicaments anestèsics i la tècnica utilitzada (intubació, ventilació mecànica, etc.) poden influir en laparició de problemes respiratoris. D'altra banda, la manca de monitoratge adequat durant el procediment pot permetre que les complicacions passin desapercebudes fins que es tornen greus.
Principals complicacions respiratòries
D'una banda, tenim la hipoventilació. Es tracta d'una disminució de la ventilació alveolar que porta a un augment del diòxid de carboni (CO2) en sang. N'hi ha diverses causes que poden provocar aquesta complicació, entre elles hi ha: sobredosi de anestèsics, obstrucció de les vies respiratòries i debilitat muscular. La millor manera de prevenir-ho és amb un monitoreig continu dels nivells de CO2 i la freqüència respiratòria, ajustaments en la dosificació d'anestèsics i assegurar-se que les vies respiratòries estiguin clares.
Després tenim la hipoxèmia. Aquesta es tracta d'una disminució de la concentració de oxigen a la sang. Algunes causes són: obstrucció de les vies respiratòries, problemes amb el subministrament d'oxigen o insuficiència respiratòria. A més, l'ús d'oxigen suplementari, monitoratge amb pulsioxímetre, assegura una correcta intubació i ventilació pot ajudar a prevenir aquesta situació.
També hi ha la aspiració que és la inhalació de contingut gàstric cap als pulmons. Les principals causes són: regurgitació durant l'anestèsia, especialment en pacients que no han realitzat dejuni correcte o tenen retard en buidatge gàstric. Per prevenir-ho cal assegurar que el pacient hagi estat en dejú abans de l'anestèsia, ús adequat de tubs endotraqueals amb sistema de pneumotamponament, posició adequada del pacient durant el procediment.
I, per altra banda, el broncoespasme que es produeix per contracció del múscul llis als bronquis que provoca dificultat ventilatòria durant el procediment anestèsic. Les possibles causes són: reacció al·lèrgica, causes prèvies del pacient com poden ser el asma felí o bronquitis crònica. La millor prevenció és realitzar una correcta monitorització de la corba del CO2 (capnograma) i disposant dels fàrmacs adequats per resoldre aquesta complicació.
Estratègies de prevenció
La prevenció és la millor estratègia per manejar les complicacions respiratòries. És molt important realitzar una avaluació preanestèsica completa. Per això, realitzem un examen físic exhaustiu i obtenim un historial mèdic detallat del pacient per identificar factors de risc. Així mateix, seleccionar amb cura els anestèsics més apropiats per a cada pacient, minimitzant així el risc de complicacions.
També cal destacar el monitoratge continu i el entrenament del personal. És primordial utilitzar equips de monitorització com pulsioxímetres, capnògrafs i monitors de pressió arterial per vigilar a temps real l'estat del pacient. També cal assegurar que tot l'equip de veterinaris i tècnics estigui ben entrenat en el maneig de les complicacions respiratòries.
