És una malaltia inflamatòria que afecta gossos adults sense especificitat de raça o sexe, però, els maltesos, cockers i terriers sembla que ho presentin amb més freqüència. L'etiologia no està del tot definida, però la hipersensibilitat o la intolerància a la placa bacteriana sembla un factor desencadenant d'aquesta patologia.
Els símptomes més freqüents són: dolor, depressió, anorèxia, dificultat per obrir la boca, baveig, halitosi i limfoadenopatia mandibular.
Les lesions observades són estomatitis de la mucosa en contacte amb les superfícies dentals que presenten placa bacteriana i càlcul dental. Aquesta estomatitis de la mucosa pot donar-se amb ulceració o sense. La geniva també se sol veure afectada. A més hi pot haver o no malaltia periodontal. La mucosa alveolar, labial i bucal, palatal són les més afectades juntament amb l'afectació dels marges de la llengua que estan en contacte amb la superfície dental. Es poden apreciar úlceres de contacte ben definides (freqüents en zona de caní maxil·lar) o ulceracions difuses sobretot a l'àrea del carill (això és més freqüent en darrers premolars i molars de la regió maxil·lar). La comissura labial pot quedar afectada dificultant que el gos obri la boca i de vegades s'aprecia dermatitis al belf.
El diagnòstic es fa a la clínica i consisteix en l'exploració sota sedació i histopatologia. El diagnòstic diferencial inclou mucositis secundària a malalties sistèmiques com la urèmia i malalties infeccioses, lesions per contacte amb tòxics, reacció adversa a medicaments, lesions traumàtiques (autotraumatisme, cremades…) estomatitis associada a quimio o radioteràpia, altres malalties autoimmunes (pènfigo) T.
La finalitat del tractament és reduir o eliminar la presència de placa bacteriana a les superfícies dentals. En els casos lleus, es recomana mantenir una higiene dental diària mitjançant raspallat usant pasta dental. Està indicada la utilització de productes que facilitin la reducció de la placa bacteriana, però aquests no substitueixen el raspallat dental diari. En cas que la higiene de la superfície dental no sigui suficient, es recomana l'extracció de les dents implicades a les lesions. Això vol dir que en casos molt greus pot estar indicada l'extracció de totes les dents.
En aquests casos de gravetat elevada, el fet que els pacients no tinguin dents no interfereix amb la seva capacitat per alimentar-se; poden menjar amb normalitat tant menjar tou com pinso.
El tractament del dolor mitjançant fàrmacs analgèsics és imprescindible fins que han desaparegut completament les lesions.
És important recórrer a clíniques de confiança i que ofereixin serveis especialitzats. A IVEM som un centre especialitzat en la prevenció i tractament de patologies de la cavitat oral i comptem amb un equip humà qualificat i en formació constant. Professionals amb una responsabilitat cap a cadascun dels pacients recomanaran sempre el tractament més adequat per a cada cas.
