El glaucoma és una de les malalties oculars més temudes pels familiars dels nostres pacients. Es tracta d'una malaltia progressiva que afecta tant éssers humans com animals i que, en cas de no ser tractada a temps, pot provocar ceguesa irreversible.
El glaucoma és una malaltia ocular que fa malbé progressivament el nervi òptic provocant una disminució de la visió de l'animal.
I, per què passa? A l'ull es produeix de forma contínua un líquid anomenat humor aquós. Aquest líquid surt de lull pel delicat sistema de drenatge ocular. L´equilibri entre la producció i el drenatge de l´humor aquós manté la pressió intraocular en un rang fisiològic. Si les vies de sortida s'obstrueixen, es produeix l'acumulació de líquid a l'interior de l'ull i la pressió intraocular augmenta i pot ocasionar un dany irreversible al nervi òptic.
El glaucoma es pot classificar en dos tipus segons la causa que l'origini.
En la fase inicial, quan la pressió intraocular comença a elevar-se, els símptomes són poc evidents i difícilment detectables. El camp visual es redueix progressivament i l'animal es pot mostrar lleugerament maldestre.
Quan el glaucoma avança i la pressió intraocular s'eleva severament els símptomes són més clars. Observem ulls envermellits, signes de poca traça evidents, activitat reduïda, pèrdua de gana i fins i tot comportament agressiu.
Per detectar les fases inicials del glaucoma és important fer controls periòdics de la pressió intaocular a les races predisposades i anar ràpidament a consulta en cas d'ull vermell o signes d'alteració visual a qualsevol raça.
Hi ha dues proves fonamentals per al diagnòstic del glaucoma: la tonometria i la gonioscòpia. Aquestes proves ens permeten mesurar la pressió intraocular (que és el principal factor de risc al glaucoma) i valorar parcialment és sistema de drenatge de l'humor aquós.
Utilitzem proves com la ecografia d'alta freqüència (UBM) o la tomografia de coherència òptica (OCT) per establir l'estat de l'angle iridocorneal, de l'esquerda ciliar i del cap del nervi òptic. Aquestes dades permeten monitoritzar l'evolució del glaucoma i adaptar la medicació a cada pacient.
En primera intenció, el tractament del glaucoma és mèdic. Utilitzem col·liris que redueixen la formació de l'humor aquós o que augmenten el seu drenatge i medicaments que ajuden el nervi òptic a mantenir-se sa.
Quan l'ull no respon convenientment a la medicació, utilitzem la cirurgia per preservar la visió o eliminar el dolor d'un ull cec. A l'IVEM col·loquem gonioimplants (petites vàlvules a l'interior de l'ull) i apliquem làser díode per augmentar el drenatge de l'humor aquós o per reduir-ne la producció i així conservar-ne la visió. Als ulls que han perdut la visió irreversiblement el nostre objectiu és eliminar el dolor associat al glaucoma. Per això col·loquem protesis intraesclerals o realitzem enucleacions.
Recorda que la detecció primerenca d'aquesta malaltia pot frenar-ne l'evolució, ajudant-lo a conservar la visió. A IVeM som especialistes a cuidar la salut ocular dels teus petits. No dubtis a posar-te a contacte amb nosaltres per resoldre qualsevol dubte.
