Les lesions dentals són comunes, però sovint passen desapercebudes, es descuiden o se'n subestimen les conseqüències. Tot i això, la majoria de les fractures dentals requereixen tractament per prevenir el dolor. Ignorar el problema mai no és una bona opció, ja que la dent es tornarà sensible i causarà molèsties a l'animal.
En el cas dels gossos, les seves dents tenen un paper crucial en la masticació adequada en menjar. Les fractures dentals en gossos poden ocórrer de diverses maneres, però la causa principal sol ser traumatismes, la masticació d'objectes durs o el joc amb joguines sòlides, com ara pedres.
És fonamental recordar que les dents són teixits vius i, per tant, tenen reg sanguini i inervació. Quan es produeix una fractura complicada de corona, s'exposa la polpa dental, cosa que provoca dolor a l'animal i fins i tot una infecció bacteriana. Quan la fractura de corona és no complicada s'exposa la dentina, per la qual cosa la dent afectada es torna sensible a la calor, el fred i la pressió.
En casos en què la polpa dental (nervi) està exposada, els bacteris de la cavitat oral la colonitzen infectant el teixit pulpar generant pulpitis i finalment necrosi pulpar. Aquesta infecció acaba afectant la regió periapical a la dent, causant problemes més greus, afectant estructures alienes a la dent com són la cavitat nasal, ulls i os. Atès que els bacteris troben un refugi segur al conducte radicular, el sistema immunològic del cos no pot eliminar la infecció, fins i tot amb tractament antibiòtic.
Com puc saber si el meu gos té una dent trencada?
Alguns dels símptomes més comuns que solem trobar són:
És molt important que estiguis atent al benestar del teu gos i, si observes algun símptoma inusual, acudeixis a la clínica veterinària.
Què puc fer jo?
El primer que has de fer és portar el teu gos a la clínica veterinària per a la seva avaluació i tractament per evitar sensibilitat, dolor i possible infecció. A més, has de tenir en compte que aquestes fractures poden fer malbé o irritar la mucosa si presenten vores esmolades.
Es recomana evitar l'extracció de dents fracturades sempre que sigui possible. Per prendre la decisió més adequada s'ha de fer una exploració correcta de la dent afectada i un estudi radiogràfic per avaluar tant les estructures dentals com el periodont. El tractament recomanat en el cas d'una exposició pulpar és la pulpectomia total (endodòncia).
El tractament endodòntic implica l'eliminació del teixit malalt de l'interior de la dent. Posteriorment, es neteja, desinfecta i omple el conducte radicular per evitar futures infeccions i filtracions. En alguns casos, es pot considerar la col·locació d'una corona dental, ja sigui de metall o color de la dent, segons l'extensió de la lesió i l'estil de vida del gos.
L'objectiu principal de qualsevol pròtesi és proporcionar una major resistència al desgast mecànic, prevenir lesions futures i reduir el risc de contaminació bacteriana al canal polpar.
