Les parpelles són plecs cutanis modificats que es continuen amb la resta de la pell de la cara, les funcions principals de les quals són protegir el globus ocular, produir i repartir la llàgrima. El parpelleig és la funció motora de les parpelles i amb ell es distribueix i renova la pel·lícula llagrimal. Hi ha diferents patologies que afecten l'estructura i la funció de les parpelles com la formació d'embalums o el sobrecreixement de teixit anormal.
En un post anterior del nostre bloc, detallem els diagnòstics diferencials d'un bony palpebral i una de les possibles causes era una massa tumoral. Per això en aquest article aprofundirem sobre els aspectes més importants a tenir en compte sobre aquestes neoplàsies.
Les masses palpebrals constitueixen una patologia palpebral relativament freqüent que implica una proliferació anormal de les cèl·lules. S'observen especialment en gossos geriàtrics (>10 anys) encara que poden aparèixer a qualsevol edat. Afortunadament la majoria dels tumors palpebrals en canins són benignes, amb un ritme de creixement lent. No passa el mateix a la espècie felina, en què són més esporàdics i amb més probabilitat de ser malignes.
Els símptomes derivats inclouen inflamació, canvis a l'aparença de la parpella, dolor i en els casos més greus poden comportar la pèrdua de visió per ulceració o queratitis. Tot i que el percentatge de metàstasi és molt baix, ha de ser considerat un factor de risc fins als resultats de la histopatologia.
En gossos aproximadament el 40% dels tumors reportats correspon a adenoma de glàndules del Meibomio, seguides pels melanomes amb un 20% i els papil·lomes amb un 17%. D'altra banda, en base al tipus de neoplàsia s'ha descrit certa predisposició racial com, per exemple, el Boxer i el Boston Terrier al mastocitoma.
El tractament d'elecció és la resecció quirúrgica, que sol ser curativa en la majoria dels casos. Determinar el tipus de tumor de parpella és important per establir marges quirúrgics correctes, possibles recidives i metàstasi. Amb aquesta finalitat es realitza un anàlisi histopatològica del teixit extret. Això suposa una observació minuciosa de talls micromètrics del teixit, sota microscopi, que permet determinar si el seu comportament és benigne o maligne. En base al diagnòstic definitiu poden ser necessaris tractaments complementaris, com ara quimioteràpia o radioteràpia.
Per tot el que hem comentat, convé estar atent a qualsevol canvi en l'aspecte normal de la parpella. Detectar les neoplàsies a temps és clau per fer el tractament quirúrgic menys invasiu. Com a mesura preventiva s'aconsella realitzar revisions clíniques periòdiques.
A IVeM, com a centre especialitzat en el tractament de patologies oftalmològiques, comptem amb un equip humà qualificat amb àmplia experiència en el tractament de tumors palpebrals. A la nostra clínica durem a terme el diagnòstic específic, mitjançant l'anàlisi histopatològica i realitzarem el tractament més efectiu, sempre cercant un resultat 100% estètic i funcional. Si confies en nosaltres, estarem encantats de rebre't. Contacta'ns!
