Quan pensem en salut dental en animals, el més habitual és associar-la amb el mal alè o la tosca. Però la realitat és que l'odontologia veterinària va molt més enllà. Es tracta d'una disciplina mèdica especialitzada, que requereix formació, diagnòstic i tractaments específics basats en l'evidència.
Estem acostumats a escoltar molts comentaris que, tot i comprensibles, no sempre s'ajusten a la realitat. Per això avui volem desmuntar alguns dels mites més freqüents que escoltem i explicar perquè un diagnòstic precoç és clau per a la salut dels nostres animals.
Aquest és un dels errors més comuns. Pensar que només cal actuar quan hi ha una acumulació severa de tosca és esperar massa temps i pot empitjorar el pronòstic i requerir tractaments més invasius.
En odontologia veterinària, com en qualsevol altra especialitat mèdica, tot comença amb un diagnòstic. No tractem cegues. Per això, treballem amb el protocol COHAT (Comprehensive Oral Health Assessment and Treatment), una avaluació integral que inclou exploració clínica i radiografies abans d'un tractament. Gràcies a aquesta valoració podem detectar malalties en fases primerenques i actuar abans que el dany sigui més gran.
Com en qualsevol especialitat mèdica, primer es diagnostica, després es tracta. No hauríem d'actuar a cegues.
Aquest és un pensament comprensible, però molt perillós.
Molts animals continuen menjant malgrat el dolor. El dolor oral pot ser crònic i silenciós, i no sempre es manifesta amb símptomes evidents. Alguns signes de dolor oral inclouen:
Compte! Que mengi no vol dir que estigui bé. Els animals moltes vegades compensen el dolor i segueixen amb les rutines… fins que ja no poden més. Aprendre a llegir els signes subtils és essencial per detectar problemes orals a temps.
Sí què passa. Tota fractura dental ha de ser avaluada. Hi ha dos tipus:
Totes dues suposen risc, però especialment la complicada, ja que el canal polpar és on es troben els nervis i gots de la dent. Quan s'exposa pot provocar dolor agut, necrosi, flegmons, infeccions o fístules. Per això, és fonamental avaluar cada fractura amb exploració, radiografies i decidir si fer-ne una endodòncia o una extracció dental.
Això és un error molt estès. En animals sans, no cal administrar antibiòtics abans ni després duna neteja o tractament dental.
La bacterièmia (pas de bacteris a sang) que es pot produir durant aquests procediments és transitòria i el sistema immune de l'animal la resol per ell mateix.
L'ús innecessari d'antibiòtics afavoreix la resistència bacteriana, un problema cada vegada més greu en medicina. Només s'han d'usar a casos específics, com a animals amb malalties cardíaques greus o immunodeprimits.
En la resta de casos, l'important és el diagnòstic i el tractament local, sense abusar dels antimicrobians.
Una dent que canvia de color no és només un problema estètic, pot ser un signe de malaltia greu.
Alguns exemples:
Aquests mites només són alguns exemples de com, de vegades, minimitzem la importància de la salut oral en els nostres animals. L'odontologia veterinària no tracta només la tosca o el mal alè; tracta malalties que poden afectar profundament el benestar.
Recordem: els nostres animals no poden dir que els dol, però nosaltres sí que podem saber-ho i actuar a temps.
Des de IVeM, t'animem a fer revisions orals periòdiques, parar atenció als petits canvis i consultar amb el teu veterinari davant de qualsevol dubte. La prevenció i el diagnòstic precoç marquen la diferència.
